Termini 15 juny per clàusules terra

Benvolguts seguidors del meu blog, únicament unes línies per a tranquil·litzar a tots aquells que teniu una hipoteca amb clàusula sòl o terra.

El mitjans de comunicació estan dient que demà divendres 15 de juny acaba el termini per poder al·legar l'existència de clàusules abusives a les hipoteques, com, per exemple, l'existència d'un tipus d'interès mínim per la hipoteca en determinades circumstàncies.

Si bé és cert que demà s'acaba el termini, aquest termini ÚNICAMENT AFECTA a aquells que tinguin una demanda judicial en curs per impagament de quotes del prèstec o crèdit, normalment hipotecari però no necessàriament.

Per a que ens entenguem, quan un no paga les quotes -col·loquialment conegudes com a lletres- de la hipoteca, el banc el porta al Jutjat per tal d'executar la hipoteca, vendre el pis i, amb els diners de la venda o el valor del pis, cobrar el deute pendent (fins a on es pugui o més, però això és un altre tema).

Quan un rep la demanda judicial, disposa de un termini de deu dies per defensar-se. El problema és que amb la llei que teníem fins ara els motius de defensa eren pocs i taxats, i al·legar nul·litat d'alguna clàusula implicava forçar una mica el sistema.

El 15 de maig es va publicar al BOE la llei 1/2013, de 14 de maig, que modifica la llei que regula el procediment d'execució. A partir d'ara ja es podrà al·legar que el contracte de préstec contenia clàusules abusives i, per tant, que no es poden tenir en compte per calcular la xifra que es deu, la qual probablement baixarà. Ara bé, a tots aquells que tenien la demanda al Jutjat i ja se'ls havia passat el termini d'oposició dels deu dies, la nova llei els concedeix un termini extraordinari d'un mes per poder també oposar-se a l'execució al·legant que totes o algunes de les clàusules del prèstec eren abusives. Aquest és el termini que acaba demà, el d'aquest mes "de gràcia" a aquells que no van poder defensar-se judicialment quan el banc els va executar.

A tots aquells que esteu al corrent de pagament o que encara no hagueu rebut cap demanda judicial no us afecte aquest termini. Si considereu que el vostre préstec o crèdit conté clàusules abusives, com un límit a la baixada del tipus d'interès, en qualsevol moment podreu dirigir-vos a l'entitat bancària a demanar la seva supressió.

I ara continuu fent els escrits que he de presentar demà d'aquells clients a qui no els han anat prou bé les coses, que qualsevol oportunitat s'ha d'aprofitar. 

Hipoteca amb clàusula terra: David 1 - Goliat 0

Poques vegades arriba un client valent. Algú disposat ha anar fins on faci falta per fer/trobar justícia. Si l'ajuntem amb una advocada entusiasta, a qui no li fan por els poderosos, a poc que tinguem bones cartes, podrem aconseguir fites importants.

Un d'aquests clients em va venir a veure perquè tenia una hipoteca de l'any 2007 amb una clàusula terra del 4 %. Segons la forma de càlcul de la seva hipoteca (euríbor + 0,40) al mes de maig de 2009 li havien d'haver aplicat un 2,309 % de tipus d'interès. L'entitat bancària li va aplicar el 4,00 %. Ni tan sols li va tenir en compte tots els productes de fidelització que tenia contractats i que donaven dret a bonificacions en el diferencial. Representava uns 330 euros mensuals d'interessos de més. El client va mostrar la seva disconformitat i va escriure vàries cartes a la Caixa d'Estalvis, totes amb la mateixa resposta: gràcies per contactar, però estava pactat un mínim del 4%. El client no es va conformar i va venir al despatx.

Des d'un punt de vista teòric, les clàusules anomenades "terra" o "sòl" no són il·legals. Dins d'un procés de negociació són perfectament legítimes. Una altra cosa és que es pugui dir "negociar" a la relació d'un ciutadà amb una entitat bancària. Però si una cosa tinc clara és: si vols que et respectin, t'has de fer respectar.

I el client volia respecte i justícia.

Estudiant a fons la seva escriptura vaig comprovar que la clàusula en qüestió resultava abusiva. De forma prudent, i ponderant els pro i contra de l'actuació, vaig fer la pertinent reclamació judicial. Resultat, l'entitat bancària va oferir deixar sense efecte la clàusula sòl i tornar els gairebé 3.000,00 que havia cobrat d'interessos indegudament. A canvi, vam haver de desistir del procediment. El client em va deixar triar a mi si acceptava o no l'acord. Lògicament com advocat hagués tingut més prestigi publicant una sentència guanyada que anul·lava una clàusula sòl, però la meva finalitat és aconseguir el millor pel client, i el client no obtindria més si continuaven. Així que vam acceptar i el client ja no té clàusula sol, ha recuperat quasi tres mil euros i seguirà estalviant durant al menys un any més.

Aquest era un dels motors de la meva vocació : fer justícia. I una de les satisfaccions que et fan seguir lluitant. David 1 - Goliat 0.