BMW sèrie 7 o Seat 600, el client tria.

Després d'acabar un escrit d'oposició a la impugnació d'una Sentència en un divorci complex em preguntava si realment tot aquell esforç valia la pena. Si els Magistrats s'ho estudiarien prou a fons i finalment el meu client obtindria la custòdia compartida del seu fill de gairebé quatre anys. La resposta del meu marit em va fer recobrar l'empenta. Em va posar el següent exemple:

Fer un viatge conduint un BMW sèrie 7 en principi ha de ser més còmode, més segur, més fiable i més ràpid que fer el mateix viatge conduint un Seat 600. És cert que amb l'utilitari el més probable és que també arribis al teu destí i que si hi ha congestió en el trànsit arribareu pràcticament al mateix temps. Però en condicions normals, qui viatgi amb el cotxe més luxós, equipat i capaç gaudirà de millor trajecte i tindrà més possibilitats d'arribar abans, més descansat i amb millors condicions. L'advocat és com un cotxe. Probablement qualsevol advocat pugui fer una feina digna i aconseguir arribar al final del camí, però aquell a qui acompanyi un@ advocat@ amb més experiència i més capacitat tindrà més possibilitats que el viatge li sigui agradable i profitós. Es cert que per anar a segons quin lloc no cal agafar un cotxe de luxe, però si et pots permetre un millor mitjà, tampoc cal jugar-se-la, que en la vida judicial no hi ha servei de grua.

Amb això no vull dir que jo sigui comparable a un BMW sèrie 7, clar que tampoc m'agradaria que em confonguessin amb un 600 (i això que era un bon cotxe a l'època). Em veig més com un Toyota Prius.

El que vull dir és que els advocats amb més de 15 d'anys d'experiència hem de reivindicar el poder d'aquesta i seguir portant els clients que confien en nosaltres de forma segura i eficaç. Unint coneixements, know how, i tecnologia. Amb l'avantatge que si no tenim grans infraestructures, no cal repercutir-los-hi el lloguer del Passeig de Gràcia o la secretària que parla tres llegües estrangeres.

Per què un bloc d'advocats?

Vaig estar en una ponència sobre Advocats i entorn 2.0 a la seu de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. En Josan Garcia, un crack de la franquícia i d'aquests temes -i que consti que no pretenc fer-li publicitat, que no li cal-, em va convèncer. Cal fer un bloc (expressió correcta en català del terme anglosaxó blog). El mon està canviant i cada vegada més tots cerquem informació a la xarxa: quan tenim un dubte puntual, una curiositat, quan volem saber, quan necessitem trobar i quan ens volem assegurar o contrastar informació.

Els advocats oferim serveis d'advocacia i d'assessorament. I els nostres possibles clients també ens buscaran per la xarxa. Però no tan sols ens buscaran -que ja ens troben per la pàgina web- sinó, més important, ens compararan i voldran saber qui som i com pensem abans de confiar-nos la defensa dels seus interessos. Per això és important tenir un bloc, per a no ser un nom en una tarja -real o virtual- sinó algú amb una imatge, amb una forma de pensar, de dir i de compartir, un advocat/advocada més proper.

I hi ha també un altre motiu, que ningú m'ha dit, però que és una profunda convicció meva. Totes les persones necessiten una cultura jurídica mínima. Hi ha aspectes bàsics que la gent desconeix i hauria de saber. M'arriben al despatx homes i dones que han comès greus errors sense adonar-se'n, que han deixat passar grans oportunitats o a qui han enganyat perquè els mancaven uns mínims coneixements de dret que mai ningú els havia donat. També des d'aquest bloc intentaré explicar aquelles veritats jurídiques mínimes que tots hauríem de tenir impreses en el nostre codi genètic.