Pujada d'impostos a Catalunya

En el Diari Oficial de la Generalitat d'avui 30 d'abril s'ha publicat la col·loquialment anomenada Llei d'acompanyament dels Pressupostos. És la Llei 5/2020. Serveix per actualitzar l'import de taxes i per crear i/o modificar impostos.

Una modificació important és aquella que afecta a les herències de les persones que es morin a partir del dia 1 de maig de 2020. Si tenen fills, descendents o progenitors que rebin quelcom, en la immensa majoria dels casos, pagaran més. La diferència és espectacular. Podeu veure el meu anàlisi al blog de la meva nova web per tramitar herències ( https://tramitarherencia.es/blog ).

També es permet aplicar la tarifa de reduïda per donacions a ascendents, descendents i parella quan es reflexa no només en escriptura pública sinó també en Sentencia judicial, la qual cosa servirà en transaccions judicials, especialment en dret de família i convenis de divorci. I hi ha una reducció del 95% de la quota en donacions i altres transmissions lucratives entre vius, que no siguin d'immobles, rebudes de fundacions i associacions que compleixin finalitats d'interès general no vinculades a partits polítics, associacions religioses ni esportives ni organitzacions empresarials ni sindicals.

I l'altra modificació destacable és que “retoquen” l'IRPF en dos aspectes:

1. PUJADA

Canvien l'escala autonòmica de l'IRPF.

Aquells contribuents que tinguin una base imposable general (simplificant, la suma dels rendiments de la feina o negoci, dels lloguers i de les imputacions de renda per tenir immobles disponibles), abans d'aplicar els mínims personals i familiars, superior als 90.000 euros tributaran més.

Fins a 90.000 euros no varia i segueix regint aquesta taula:

Base Liquidable Fins a (euros)	Quota íntegra (euros)	Resta base liquidable Fins a (euros)	Tipus aplicable Percentatge (%)
0,00	0,00	17.707,20	12,00
17.707,20	2.124,86	15.300,00	14,00
33.007,20	4.266,86	20.400,00	18,50
53.407,20	8.040,86	36.592,80	21,50
90.000,00	15.908,31

A partir de 90.000 € la cosa canvia.

Abans (és a dir, IRPF del 2019 que es presenta en aquests moments) la taula era:

Base Liquidable general Fins a (euros)	Quota íntegra (euros)	Resta base liquidable Fins a (euros)	Tipus aplicable Percentatge (%)
90.000,00	15.908,31	30.000,00	21,50
120.000,20	22.358,36	55.000,00	23,50
175.000,20	35.283,36	En endavant	25,50

Ara, és a dir, en el IRPF corresponent al 2020 que es presentarà l'any vinent, així com els següents si no es canvia, la taula serà:

Base Liquidable general Fins a (euros)	Quota íntegra (euros)	Resta base liquidable Fins a (euros)	Tipus aplicable Percentatge (%)
90.000,00	15.908,31	30.000,00	23,50
120.000,00	22.958,31	55.000,00	24,50
175.000,00	36.433,31	En endavant	25,50

I això què representa a la pràctica?

Aquí teniu uns supòsits d'exemple pràctic per a una persona de menys de 65 anys que no es pot desgravar per fills a càrrec i tributa de forma individual:

Quota autonòmica corresponent a la base general a Catalunya*
Base liquidable general	IRPF 2019	IRPF 2020	diferència
50.000,00	6.744,53	6.744,53	0,00
100.000,00	17.392,31	17.592,31	200,00
150.000,00	28.742,36	29.642,31	899,95
200.000,00	40.992,36	42.142,31	1.149,95
500.000,00	117.492,36	118.642,31	1.149,95

* Caldrà afegir la quota estatal i la quota estatal i autonòmica de la base imposable de l'estalvi.

Si voleu saber d'on surten les xifres: Respecte a la quota autonòmica a Catalunya de la base general de l'exemple s'ha calculat així: (50.000 de base per exemple – 33.007,20 darrer tram sencer) x 18,50 % = 3.143,67; se li suma 4.266,86 de la quota íntegra del tram = 7.410,53; se li resta la part de la quota corresponent al mínim personal (=5.550 x 12 %= 666) i queda la quota autonòmica a pagar per la base general.

Per tant, a partir d'una base general de 175.000 euros a Catalunya es pagaran 1.149,95 euros més amb independència que es guanyin 175.000 euros o quatre milions d'euros. Fins a 90.000 euros es pagarà el mateix que es pagava fins la darrera modificació. I entre les dues xifres s'anirà pagant més de forma progressiva fins al topall de 1.149,95 euros.

2. BAIXADA

La nova llei preveu una baixada d'impostos. A aquells menors de 65 anys la suma de les bases liquidable general i de l'estalvi sigui inferior a 12.450 euros se'ls aplicarà un mínim personal de 6.105 euros anuals, en lloc que els 5.550 euros que apliquen la resta. Aquesta modificació és la màxima que permet la Llei a les Comunitats Autònomes.

A efectes pràctics significa que els menors de 65 anys amb pocs ingressos veuran reduïda la quota a pagar en 66,60 euros anuals, = [6.150-5.550)x12%], suposant -que és molt suposar- que haguessin de fer la declaració per l'IRPF amb aquests ingressos.

Veurem si ho canvien en tornar a presentar els pressupostos i veurem també que farà l'estat espanyol quan aprovi els seus pressupostos, si és que ho pot acabar fent.

Discriminacions familiars i algun encert

L'Impost de Successions en la tarifa aplicable des de l'1 de gener de 2010 a Catalunya discrimina en funció del parentiu. Abans hi havia 4 grups, ara aquestos representen 7 supòsits amb diferent tractament. S'ha protegit molt el cònjuge o parella de fet i, en canvi es discrimina als néts i els pares del difunt. Als germans se'ls segueix tractant malament, i no digue'm dels cosins, que paguen més del doble.

A part dels cants de sirena, qui resulta beneficiat són els hereus o legataris de 75 o més anys. Aquests tenen una reducció addicional de 275.000 euros des de ja (de ben segur que el legislador no s'ha n'ha adonat).

L'explicació políticament correcta és que es protegeix la gent gran.

L'explicació que la mal pensada advocada -"piensa mal y no errarás"- creu és que: és un criteri que quedà socialment bé i tampoc no comporta massa pèrdua d'impostos donat que, quan aquests hereus faltin -que per l'edat no trigaran gaire-, igualment els seus hereus es descomptarien els impostos que el seu causant hagués pagat -en ser matemàticament probable que morin abans del 10 anys d'haver heretat. Però no em feu cas, soc malpensada per deformació professional. :)

La deducció també té parany. És incompatible amb la deducció per discapacitat. Per tant, únicament serà profitosa si l'hereu de 75 o més anys no te una discapacitat superior al 65 %, ja que si la tingués surt més a compta la deducció per minusvalidesa. Tindrà res a veure amb el fet que la major part dels nostres grans han demanat o pensen demanar l'aplicació de la Llei de la Dependència?

Siguem justos, hi ha una altra bona notícia. Es considera habitatge habitual, amb deducció del 95 % (fins a un màxim, no podia ser tan bonic), també el traster i dues places d'aparcament, encara que no s'hagin comprat conjuntament. Menys mal que algú posa seny!. Així si una persona primer es compra el pis i, quan torna a tenir diners, compra una plaça d'aparcament, també se la podrà deduir. El punt fosc és que ha d'estar al mateix edifici o complex -d'acord- i no estar llogada. Compte, és una clara incitació a no llogar oficialment les places d'aparcament que abans usava el pare/mare/cònjuge que ja no condueix. Ens pot sortir car haver-les llogat.

I, oh sorpresa!, ens permeten la deducció encara que el difunt no hi hagi viscut ens els darrers deu anys, sempre que estigués residint en un habitatge que no fos seu. Suposo que estan pensant en el pare/mare que va a viure a casa del fill/filla. Cal reconèixer que aquesta sí és una mesura social. No hi ha limitació temporal si estava en una residència; n'ignoro el motiu.

En canvi, una altra mesura positiva que no sembla pròpia d'un partit socialista és que desapareixen els coeficients multiplicadors en funció del patrimoni preexistent. Això comporta fins a un 20 % d'estalvi en la quota de l'impost de tots els grups. No sé si els legisladors tenien alguna experiència pròpia recent o és que a la pràctica hi ha poca gent a qui se li pugui aplicar un coeficient multiplicador per tenir un patrimoni fiscal -i demostrable- superior a 402.700 euros o a 2.007.400 euros o 4.020.800 euros ?

Per cert, no us creieu els quadres d'exemple que publica la web de la Generalitat amb els impostos a pagar. Els quadres generals estan equivocats. No contemplen cap tributació per l'habitatge habitual de fins a 500.000 € i com a mínim el 5 % tributa, cosa que pot arribar a pujar fins a 8.000 euros la quota final.

Cal tenir cura dels pares un temps més

Després de grans campanyes mediàtiques i esbatusses vàries al si del govern es va aprovar la reforma de l'impost de successions. Entre el que creu el ciutadà i la realitat legal hi ha un abisme. Tothom amb qui he parlat creu que s'ha reduït molt l'impost i que és un tema ja resolt. Quant de marketing coneixen els polítics i què innocents som!.

Hi ha algun aspecte positiu, i en tot cas, moltes gràcies per rebaixar l'impost. Però fins aquí, que soc advocada i sé llegir les lleis.

La primera lletra petita és que la "reforma" no es troba com a tal -no perdeu el temps buscant-la- sinó que forma part de l'article 22 i següents d'una de les típiques lleis anuals de mesures fiscals, financeres i administratives de cada fi d'any. I per cert es va publicar el dia 31 de desembre, entrant en vigor l'endemà; encara bo que per internet es va poder llegir abans que entrés en vigor entre raïm i raïm gairebé. Tot això no seria més que una de les mil anècdotes sinó fos perquè l'article 22 te parany, "tiene truco" dirien els madrilenys que no tenen que pagar gairebé l'impost. Aquestes "fantàstiques" reduccions de que tant en parlaven els polítics, no entren en vigor immediatament. Únicament entra en vigor un 25% de les reduccions anunciades.

Fins el 30 de juny inclòs, la reducció és del 25 %, i això ho fixa la Disposició Addicional Vuitena, 27 pàgines del DOGC més enllà (lletra petita que cal llegir fins el final).

Cal esperar fins l'1 de juliol d'aquest 2010 perquè la reducció comenci a ser interessant. Aleshores, s'aplicarà un 62,5 % de la reducció. Les reduccions anunciades no s'apliquen en el seu 100 % fins a aquelles herències en què el difunt hagi mort a partir de l'1 de juliol del 2011 (serà perquè per aleshores qui haurà d'administrar els diners dels impostos serà un altre partit polític?).

Primera conclusió: cal tenir cura dels pares una mica més. Si pot ser que ens visquin molts anys, però si no està en les nostres mans, creuem els dits perquè si no poden resistir fins l'1 de juliol del 2011, al menys arribin a l'1 de juliol del 2010.

De totes maneres si tenen una empresa familiar o professional, patrimoni cultural o natural o explotacions agràries, potser no sortirà a compte posar ciris a la Mare de Déu, les reduccions no ens compensaran, però això ho deixo per a un altre post.