dimarts, 19 d’octubre del 2010

Arrendaments antics, coneixements bàsics

Divendres em va venir a veure un client cansat que l'administrador del propietari del pis que te llogat li anés notificant petits augments constantment. Era massa tard per tots els augments, excepte per un. Es va queixar que ningú no li hagués dit abans què es el que havia de fer per no perdre els seus drets. Solucionem-ho:

PRIMER PUNT BÀSIC: L'administrador -que la gent gran anomena procurador- no és el vostre amic. Ni tan sols el podeu considerar com un assessor per a vosaltres. No heu d'oblidar que el client d'aquest senyor o senyora és el propietari, no vosaltres. Si es deu a algú és al propietari, que és qui li paga els seus serveis. Per tant, mai confieu que us expliqui què heu de fer si no esteu d'acord amb un augment, o quins són els vostres drets. Poden haver excepcions, però jo encara no les he trobat.

SEGON PUNT: Les notificacions d'augments poden no ser correctes i el llogater té dret a impugnar-los. Hi ha uns requisits i terminis.

Els contractes de lloguer de vivenda que es van signar abans del 9 de maig de 1985, i aquells signats entre aquesta data i el 31 de desembre de 1994 per un període de temps encara vigent, es regeixen per l'antiga Llei d'Arrendaments Urbans de 1964 amb les modificacions que fixa la nova LAU. L'important és que qualsevol augment s'ha de notificar amb un mes d'antelació. El llogater té trenta dies per dir si està o no d'acord amb l'augment. Si no diu res, s'entén que l'accepta i se li pot repercutir en el proper rebut. Malgrat això, si després s'adona que no era correcte, te tres mesos per interposar una reclamació judicial per discutir-ho i que es pronunciï el jutge. Òbviament, el cost judicial no acostuma a compensar. Ara bé, si dintre d'aquells trenta dies inicials s'impugna per escrit l'augment, serà el propietari qui haurà d'interposar la reclamació judicial. Si el propietari deixa passar tres mesos sense anar al Jutjat, mai més podrà exigir aquell augment.

Cal saber que si s'impugna l'augment i el propietari segueix girant el rebut incorporant-lo, s'ha de tornar el rebut i enviar-li els diners per gir postal i si no l'accepta, caldrà consignar-ho al Jutjat. És un procediment senzill, no cal advocat, però cal fer-ho bé.

Per petits augments no acostuma a sortir a compte, però a vegades són més grans o afecten a prou gent com per valer la pena impugnar i no permetre que el propietari o l'administrador abusi. De totes maneres, si es justifica convenientment acostumen a arreglar-ho / corregeir-ho “amistosament”.

TERCER PUNT: Els augments per obres tenen uns límits quantitatius; és a dir, no poden augmentar per damunt d'uns límits.

QUART PUNT: No es poden aplicar endarreriments en els augments pel cost de vida ni per obres. Sistemàticament els administradors ho incompleixen.

Finalment, respecte dels contractes de lloguer del 1995 en endavant, els anomenats “nous o actuals” la llei no preveu res; però de fet també són pocs els augments procedents, ho deixaré per un altre post.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada