Coneixeu aquesta
dita? Doncs més d’una persona de bona fe se l’hauria d’aplicar.
L’altra dia em va
venir a veure la neboda d’uns clients de fa temps a qui sempre els havia fet la
declaració de l’IRPF. Va venir al despatx perquè aquest any el portal de
l’Agència Tributària no li permetia confirmar l’esborrany de la seva tia sense
una modificació. Em va dir que l’any passat no havia vingut perquè havia
confirmat l’esborrany de la tieta i com el de l’oncle li sortia a pagar però no
resultava obligat a presentar-lo, no li havia semblat necessari venir. S’havia
estalviat la consulta. Bé. Es va refiar de l’Agència Tributària.
La situació de
l’oncle no havia variat i el que jo recordava, sempre li havia fet la declaració.
Si hagués sortit a pagar i no fos obligatori presentar-la, no li hagués
presentat. Se’m va encendre una llum:
- Ja que està aquí; deixi que em miri l’esborrany de l’oncle.
- D’acord.
- No
pagava lloguer?
- Sí.
- Quin import?
- .... €
- Un moment, vull fer una prova.
Començo a fer la
declaració. Resulta que li va sortir a retornar 244 euros. Sense cap trampa. De
ben segur que l’any anterior també hagués sortit igual, negativa, a retornar.
Conclusió: per refiar-se de bona fe de l’esborrany
de l’Agència Tributària i voler-se estalviar uns pocs euros de qui li verifica
la declaració, va deixar d’ingressar 244 euros.
L’endemà un altre
client m’envia un correu. Resulta que també l’any passat va preferir
confirmar-se ell l’esborrany sense venir-me a veure perquè s’havia quedat a
l’atur i no li anava bé pagar la visita. No havia comptabilitzat una subvenció
i li va arribar una paral·lela. Com que seguia a l’atur i pensava
que l’Agència Tributària ho hauria fet bé, no va fer cap al·legació a la
proposta. Primera sorpresa, li arriba la liquidació a pagar amb la suma
proposada més els interessos de demora, amb els que no comptava. Segona sorpresa, li arriba l’inici de
procediment sancionador i una multa de uns quans cents d’euros. Aleshores
es posa en contacte amb mi. Massa tard.
Si li hagués fet
la declaració al seu dia, no hagués tingut cap paral·lela –ja que la dada de la
subvenció constava a la documentació que envien i s’hagués declarat- ni, per
tant, cap sanció. Si m’hagués portat la proposta de liquidació, hagués fet
al·legacions i hagués declarat la subvenció dividida en quatre vegades, dret
que té el contribuent, i hagués pagat menys i, cas que li haguessin imposat
sanció, també hagués estat més baixa en ser inferior la quantitat que resultava
a pagar.
Conclusió:
el programa PADRE i l’esborrany estan molt bé. Realment s’ha simplificat molt. Hi ha poques
coses que es poden fet. Però no és tan senzill ni tan evident com
l’Agència Tributària sembla donar a entendre. Encara hi ha detalls
importants i la normativa tributària és qualsevol cosa menys fàcil. No està a
l’abast del contribuent mig. Pot ser que no passi mai res, perquè no poden
comprovar-ho tot, però el dia que us “enganxin” amb algun error o oblit,
encara que sigui innocent, pagareu sanció i interessos de demora i, si es prou
greu, us revisaran les declaracions dels darrers quatre anys amb lupa.
No deixeu que
estalviar-se una consulta us comporti una sanció tributària. Si llegiu bé
l’esborrany veureu com diu que vosaltres son els únics responsables de
la declaració, encara que us refieu al 100 % del que diu l’esborrany. Ells
es protegeixen, i vosaltres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada