diumenge, 23 de gener del 2011

HIPOTEQUES: Propostes de solució

A hores d’ara penso que tothom ja sap que a Espanya els préstecs hipotecaris funcionen de manera diferent a la dels Estats Units. Aquí, si amb els diners que s’obtenen de la venda en subhasta de la finca hipotecada no n’hi ha prou, el deutor –que ha perdut la casa- encara segueix devent diners al banc.

L’Audiència Provincial de Navarra ha fet un primer pas per evitar “abusos” de les entitats bancàries: veure el meu post anterior titulat “Execució hipotecària: Resolució judicial contrària al Banc".
És cert que l'actual Llei d'Enjudiciament Civil ha millorat des de l’any 2001 la situació de les persones que no podien fer front a les quotes de la hipoteca. Ara és més difícil perdre la casa, hi ha moltes opcions abans no sigui massa tard, que convé consultar a un advocat per a que no es perdin. Però encara no n’hi ha prou i és possible que la casa se l’acabi quedant algú per força menys del que realment val.

Penso que, com a mínim mentre no es solucioni la crisi econòmica, el govern central i el parlament espanyol podrien adoptar unes senzilles mesures per evitar injustícies i facilitar la tasca als jutges.

Una modificació petita que seria molt útil seria concedir una espècie de dret de recompra o de retorn al deutor que ha perdut la casa en subhasta . Així es podria preveure que si el deutor millora la seva situació en un termini de cinc anys, tindria dret a tornar a adquirir la casa pel mateix preu que es va pagar en subhasta o que se la va adjudicar el creditor, més despeses i interessos. Això implicaria que els adjudicataris no es podrien tornar a vendre la casa amb grans plusvàlues, és a dir, no podrien fer negoci a costa de la desgràcia aliena. Considero correcte el termini de cinc anys, ja que ha de donar temps a que es pugui recuperar el deutor i perquè és el temps que dura un contracte de lloguer. El nou propietari podria mentre llogar l’habitatge, per rendibilitzar la inversió. Si l’antic propietari torna a tenir diners, podrà recuperar la seva casa.


Una altra mesura podria ser modificar els articles 670 i 671 de la LEC en el sentit que el creditor executant en cap cas no es pugui adjudicar el bé subhastat per un import inferior a la xifra que se li degui per principal i interessos. Amb això no evitaríem que la casa se la pogués quedar un tercer –mantenint el deute per la diferència entre el degut i el pagat per aquest tercer-; però al menys no permetríem que l’entitat bancària que no ha permès renegociar el deute o donar-nos una carència, no es vegi beneficiada per aquest fet; i si perdem la casa al menys ja no tindrem el deute. Evidentment, per evitar picaresca, aquest import mínim d’adjudicació també seria aplicable a qualsevol societat que estigués participada per l’entitat bancària executant o alguna del seu grup o, inclús, directius o ex-directius de la mateixa. Que tots sabem que feta la llei feta la trampa.

Una mesura més agosarada seria obligar per llei a les entitats bancàries a concedir carències d’amortitzacions a aquells que acreditin que han vist reduïts els seus ingressos per causes conjunturals superables; de manera que si poden pagar els interessos, puguin mantenir la propietat de la casa durant un temps raonable.

Alguna altra idea? Algun suggeriment?

2 comentaris:

  1. I què et pareix la següent idea? Que es faça una tasació actual i que el límit ara siga del 80%. Jo crec q seria mes realista i permetria menys abusos. No vull que un banc s'enriqueisca amb les desgracies de la gent. Però tampoc q entre tots paguem els deutes de molts descerebrats que hi ha molta gent q s'ha comprat una casa q no podia pagar per no parlar de l'audi, el viatge al carib o les mamelles...
    El plaç de 5 anys no es mala idea però a nivell general suposaria retrassar l'eixida de la crisi.
    El que jo propose si un banc ha sigut prudent no li suposaria pèrdua, els deutes per a la persona com a molt haurien de durar 10 anys, i les costes les hauria de pagar el banc, també els interessos de demora serien el pactat + un 3%, no l'actual 20% de la majoria de bancs.
    Mirollar la situacio actual que es molt garantista reforçant-la encara mes de cara al consumidor.

    ResponElimina
  2. Hola Sra. Chantal! Vd. nos asesoró muy bien de los derechos que tenemos,, mi madre es la titular del contrato de arrendamiento del año 77. Con este apartado de su blog, me he enterado de algo que no sabía...y es que los administradores aplican los atrasos de vida y obras cuando legalmente no lo pueden hacer.
    Si alguna otra vez nos surge alguna duda más sobre el piso en el que estamos y no veo muy claro la subida del recibo de alquiler me pondría en contacto con Vd. otra vez. Gracias!

    ResponElimina