dijous, 17 de febrer de 2011

HIPOTEQUES MEDIÀTIQUES DE TOTS COLORS

Des del primer post que vaig fer sobre hipoteques, no fa ni un mes, s’han donat a conèixer vàries resolucions judicials sobre el mateix tema: la continuació de la reclamació del deute un cop subhastat el pis i adjudicat pel 50 % del valor de taxació.

Aquell primer “auto” que comentava de l’Audiència Provincial de Navarra va tenir bastant de ressò mediàtic. Em van demanar si en podia fer una versió en castellà per la web de bankimia.com i d’allà va passar a la de meneame.com i va sobrepassar les tres mil visites en un parell de dies en ambdues plataformes. Després em van demanar que comentés les possibilitats dels recursos que volia interposar el BBVA; la meva anàlisi jurídica també es va publicar a altres portals (us poso al final tots els enllaços, que si no la meva àvia no tindria feina).

El més ràpid és que als pocs dies la mateixa Audiència Provincial de Navarra va dictar una altra interlocutòria dient just el contrari: que es podia continuar reclamant. I en pocs dies algunes més. Ara bé, malgrat ser la mateixa Audiència es tractava d’una altra Secció, la tercera. Això vol dir, que eren diferents magistrats, com si es tractés d’un altre òrgan judicial, totalment independents els uns dels altres.

En aquell segon cas, també sense postors i amb el mateix banc creditor, el BBVA –que és qui va filtrar la resolució- s’ho va adjudicar per una mica més del 50 % i ho va fer amb una diferència: exercint el dret a cedir-ho a un tercer. Aquest “tercer” va resultar ser un fons de titulitzacions del mateix banc; amb la qual cosa, molt “tercer” no és que fos precisament. De fet, pot ser hi podria haver un tema processal greu de manca de legitimació del BBVA per interposar el procediment d’execució si és que havia cedit el crèdit abans. Però això no em correspon a mi comprovar-ho.

La bona nova és que hi ha una altra resolució, aquest cop dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 44 de Barcelona, que ha tornat a dir que no es pot seguir executant pel deute principal si s’ha adjudicat un pis que val molt més que el deute, ja que la satisfacció del creditor ja s’ha donat.

La jutge catalana reconeix que l’article 579 de la Llei d’Enjudiciament Civil estableix que: “cuando la ejecución se dirija exclusivamente contra bienes hipotecados o pignorados en garantía de una deuda dineraria se estará a los dispuesto en el capítulo V de este Título. Si, subastados los bienes hipotecados o pignorados, su producto fuera insuficiente para cubrir el crédito, el ejecutante podrá pedir el embargo por la cantidad que falte y la ejecución proseguirá con arreglo a las normas ordinarias aplicables a toda ejecución”.

Però afegeix que això no vol dir que pugui ser sempre i en tot cas aplicable.

La finalitat de l’execució, diu, no ha d’ésser atendre a criteris purament formals i rigoristes, sinó simplement donar satisfacció al creditor davant un deute no pagat per l’executat.

En el cas que enjudicia, el famós banc s’adjudica per 156.250 € el immoble. Correspon al 50 % del valor de taxació, ja que no hi ha hagut postors, és a dir, al 50 % dels 312.500 € que l’executant va fixar com a valor del bé. Aquesta xifra resulta insuficient pel pagament dels 254.343,73 € reclamats pel principal (= deute), els interessos i les costes.

El raonament judicial diu que, en ser el propi creditor qui s’adjudica el bé, encara que nominalment “paga” el 50 % del valor de taxació, el cert és que en el seu patrimoni entra amb el valor real de mercat, que atenent al que ell mateix va dir són 312.500 €. I aquest valor de mercat del bé hipotecat i subhastat supera la quantia reclamada pel principal.

D’aquí segueix deduint que la petició de la continuació de l’execució sol·licitada no és procedent ja que “la parte ejecutante ha logrado la satisfacción de su crédito mediante la adjudicación del bien”.

La Magistrada-Jutge considera que l’executant s’extralimita en la seva petició i emparant-se en els principis que regulen l’execució i també en l’article 11 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que proscriu atendre qualsevol petició que suposi un manifest abús de dret, li denega al banc la continuació de l’execució, ja que suposaria un perjudici per a l’executat.

Aquesta interlocutòria es va notificar el dia dels enamorats, per tant, encara es pot apel·lar pel banc. És molt probable que recorri ja que no té pràcticament res a perdre (doncs no consta que l’executat tingui advocat que generi costes en cas de perdre el recurs) i sí molt a guanyar (poder seguir executant pels cent mil euros que “li falten”, si és que els hi troba al deutor).

Creuem els dits per a que la nostra Audiència Provincial de Barcelona sigui tan sensata com la secció segona de Navarra i com la magistrada de la instància.

Amb tot, el meu consell és que qui es trobi en aquesta situació, demani advocat i procurador d’ofici –per intentar estalviar-se les costes del procediment- i comparegui al jutjat per poder fer valer els seus drets i poder recolzar als jutges en la seva defensa. No defensar-se i després queixar-se del sistema no és ni intel·ligent ni rentable.

Aquí teniu els enllaços:


http://www.bankimia.com/blog/ejecucion-hipotecaria-resolucion-judicial-contraria-al-banco/2011/01/24/

http://www.legaltoday.com/opinion/articulos-de-opinion/es-aplicable-el-auto-de-la-audiencia-de-navarra-a-las-hipotecas-actuales

http://www.bankimia.com/blog/%C2%BFes-aplicable-el-auto-de-la-audiencia-de-navarra-a-las-hipotecas-actuales/2011/01/27/

http://www.bankimia.com/blog/audiencia-provincial-de-navarra-una-de-cal-y-una-de-arena/2011/02/09/


http://www.bankimia.com/blog/mas-jueces-consecuentes-y-sensatos-ahora-es-barcelona-quien-no-permite-continuar-la-ejecucion-tras-la-subasta/2011/02/16/

1 comentari:

  1. Molt bon post. Estic d'acord amb tu. S'ha de vigilar i tenir en compte amb la lletra petita.
    Enhorabona.

    ResponElimina